Les claus de la motivació del professor d'educació física

La motivació gira entorn als factors que poden influir i l’interès que hi ha a l’hora de fer una activitat o tasca.

Segons Guerra i Guevara (2017) la comprensió de les classes teòriques de les assignatures a realitzar, té un grau d’importància en la motivació. Ja que, si l’alumne no entén el desenvolupament de la matèria i perd el fil, aquest pot arribar a desconnectar.

Inclús, es pot afirmar que hi ha una opinió bastant generalitzada de que els estudiants cada vegada aprenen menys i es va disminuint l’interès per aprendre. (Valenzuela, Muñoz, Silva-Peña, Gómez i Precht, 2015).

Estar clar que la motivació, a vegades, depèn de si l’alumne veu l’èxit o el fracàs en el seu desenllaç. Muñoz (2018) comenta que aquesta motivació s’anomena motivació extrínseca, i es produeix quan l’estímul no guarda relació directe amb el desenvolupament sinó solament amb la necessitat d’aprovar la matèria.

D’altre banda el segon tipus de motivació que trobem s’anomena motivació intrínseca, aquesta apareix quan l’alumne està motivat per la vivència del procés, i no tant per el resultat.

Per tant,  el professor d’educació física ha de trobar la manera d’unir aquestes dos motivacions.

La motivació intrínseca és la més complicada de trobar, i a continuació exposarem els aspectes que creiem més oportuns i que poden facilitar l’assoliment d’aquesta motivació entre els estudiants d’educació física.

Hem dividit aquest procés en 4 importants aspectes de l’educació i aprenentatge, aquests són:

L’ús de les TIC i les TAC

Avui dia la major part de la informació i el coneixement que es generen són en format digital i es transmeten per mitjà de plataformes virtuals. I es que la tecnologia a l’aula i l’ús de la informàtica augmenten l’atenció de l’alumnat, ja que també connectes amb les seves necessitats actuals.

Les TAC, són les Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement. Aquestes tecnologies són el resultat de l'aplicació de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) a l'educació.

L'objectiu de les TAC per això, no és ensenyar a fer servir la tecnologia, sinó ensenyar amb la tecnologia.

L'era de la digitalització ajuda a fusionar entreteniment i educació. Aquesta és una de les eines més completes a disposició dels professors, ja que ajuden a que els continguts s’aprenguin d’una manera entretinguda i a la vegada, l’alumne s'entretingui aprenent.

Figura 1. Elements bàsics de les TIC

Font: Institut Obert de Catalunya

Gamificació

Els professors necessiten explorar noves estratègies i recursos en les seves classes, i aquest aspecte com és la gamificació, ajuda a augmentar considerablement la motivació i el compromís dels alumnes.

La gamificació bàsicament és una tècnica d'aprenentatge que trasllada la mecànica dels jocs a l'àmbit educatiu-professional

"En el context educatiu, està sent utilitzada tant com una eina d'aprenentatge en diferents àrees i assignatures, com per al desenvolupament d'actituds i comportaments col·laboratius i l'estudi autònom" (Colom, Jordà i Agredal, 2018).

Com a professor d’educació física, aquest aspecte es pot aconseguir fàcilment. Al estar relacionat amb l’esport, es poden trobar moltes variables on la gamificació pugui entrar en joc en diferents activitats pràctiques, per no dir en totes.

 Figura 2. Piràmide dels Elements de gamificació

 

Font: Adaptat de Werbach (2012)

Models teòrics

Moltes vegades els models teòrics poden ser molt predictius i no són prou adequats per l’alumnat. Això provoca que la classe pugui ser molt lineal. Als alumnes els motiva que els sorprenguin, que a cada classe succeeixin coses diferents i que els faci pensar. Cada professor per això té la seva manera d’ensenyar, i cada alumne li agradarà més o menys segons el seu criteri. Però has de buscar un equilibri on tant el professor com l’alumnat puguin gaudir ensenyant i aprenent.

La comprensió teòrica i l'aplicació pràctica no és una tasca fàcil i requereix d'una formació adequada. Però una utilització equilibrada i coherent afavorirà en l'alumnat la seva implicació, la seva motivació, les relacions interpersonals, l'aprenentatge, l'autonomia, la seva disciplina, estimularà en els docents un desenvolupament professional òptim i afavorirà la millora del procés educatiu.

Estar clar que en l’àmbit de l’educació física s’haurien de seguir uns models en tot cas més pedagògics. Però creiem que sense una mínima teoria, la pràctica no es podrà realitzar correctament. I per tant, el model teòric seguit a classe és un dels aspectes fonamentals per l’assoliment dels objectius proposats.

Entorn

Són diversos els autors que han assenyalat la importància de variables relacionades amb l'ambient escolar i la relació directe que hi ha amb la motivació i autoestima de l'individu. (Ros, Filella, Ribes i Pérez (2017).

Tenir un bon entorn i clima de treball, ajuda a obtenir les necessitats psicològiques que els alumnes han de tenir. En aquest cas, l'ús d’un bon material esportiu fa que l'alumne és senti més segur a l'hora de realitzar l'activitat, i això ajuda directament a l'ambient de treball de la classe, on tots acaben participant.

Tot això també implica unes instal·lacions adequades a la pràctica que es vol realitzar.

Suggerim també, que el professorat no fonamenti ni potenciï la competitivitat entre alumnes. Estar clar que la competició augmenta la motivació, però a la llarga els que surtin “perdent”, s’acabaran cansant i no li donaran la importància que al principi li podien donar. Per tant es millor buscar un bon ambient on tots es puguin sentir còmodes i realitzar activitats i tasques que sàpigues que són del interès de l’alumnat per mantenir un entorn favorable.

En definitiva, creiem que aquests aspectes són fonamentals per incentivar la motivació de la classe i que aquests poden ajudar a un professor a que els seus alumnes estiguin satisfets de la feina realitzada per part del docent.

Quan tens a la classe motivada, tens molt guanyat. S’implicaran, t’ajudaran i et facilitaran la feina.

Bibliografia

Colón, A. O., Jordán, J., & AgredaI, M. (2018). Gamificación en educación:: una panorámica sobre el estado de la cuestión. Educaçao e Pesquisa: Revista da Faculdade de Educação da Universidade de São Paulo, 44, 74.

Guerra García, J., & Guevara Benitez, C. Y. (2017). Variables académicas, comprensión lectora, estrategias y motivación en estudiantes universitarios. Revista electrónica de investigación educativa, 19(2), 78-90.

Muñoz, B. A. S. (2018). Reflexiones acerca de la motivación. Revista Mapa, 2(8).

Ros Morente, A., Filella Guiu, G., Ribes, R., & Pérez Escoda, N. (2017). Análisis de la relación entre competencias emocionales, autoestima, clima de aula, rendimiento académico y nivel de bienestar en una muestra de escolares de educación primaria. Revista Española de Orientación y Psicopedagogía, 2017, vol. 28, núm. 1, p. 8-18.

Valenzuela, J., Muñoz Valenzuela, C., Silva-Peña, I., Gómez Nocetti, V., & Precht Gandarillas, A. (2015). Motivación escolar: Claves para la formación motivacional de futuros docentes. Estudios pedagógicos (Valdivia), 41(1), 351-361.


Fotografies dels creadors del blog:

Roger Amate Mansilla

Jordi Adam Gou